Testo: Obrint Pas. Coratge. La Vida Sense Tu.
La vida es un mati de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida es una classe a Filologia
on agitavem el dema,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida es un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida es un cel blau cap al migdia
quan pujavem al terrat
una canco d'Extremo, roba estesa
Valencia entre llencols blancs.
La vida es tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida es desitjar tornar a naixer
correr tot sol, sentir-te creixer
la vida es el fred tallant les cares
i una llagrima incendiant les galtes
la vida es entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.
La vida es mossegar la fruita dolca
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.
La vida es una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la facana
foc i metralla a les nostres mans.
La vida es agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un mon en guerra als ulls cansats.
La vida es una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos naufrags a la platja
l'ultim cop que em vas besar.
(Gracias a celia por esta letra)
I più richiesti