Quan va despertar, dinosaures, si va somniar, meravelles. Quan va sortir es sol, se desfeia, no se'n vol anar, menja datils. Amazones a sa lluna fan
Un cel tan diferent del que hi ha damunt ca meva es tot un alicient per deixar-se caure a Formentera. Planeta blau i blanc, adeu des d'alla dalt, dema
Cafeina, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors, pressions, nivells d'oli, benzina, eter, combustible irascible. Crema un sol dioxid dins
Batiscafo monoplaca, es teu focus a s'abisme de ses aigues insondables nomes tu les averigues. Batiscafo socialista redactant informe tragic, camarada
instrumental
Classificats per sa final de patinatge artistic, No tot era fisic, ni mental, tambe era sentimental, Tu i jo festejavem i representavem Espana, A s?olimpiada
A les mires del cel, ones ultraviolades, infraroges. Entre el submarinista i el peix que no sap on va, entre els ossos calcificats, cel·lules. Bullen
Carreteres que no van enlloc, travessen arena, paisos sencers, un hotel atrotinat, pintat de blanc, terrassa amb piscina i s?aigua un poc verda. Una
Bosses de plastic, cintes de cassette, motor d?explosio, uralita, Kleenex, Tampax, rellotge de quars, poliester, radar, cinema, fusio nuclear, cremallera
Qui dubta d'en Clint Eastwood mirant el Grand Canyon del Colorado, niguls allargassats i vermellosos i el cel se penja una estrella i se fa de nit. I
Encara te sa clau des far on treballava. Encara te sa clau, d'enca que el jubilaren. Agafa sa bicicleta d'un fill seu: una mountainbike. I fa un poc
Sunshine in yellow, vent saharaui, tens es meari en es sol. No me das miedo Carmen Consuelo, es dromedari es a Liverpool. Datils, piscines, te i pastes
Surt es sol a Ciutat, de color carabassa es sa Catedral, sa calitja se mescla amb es fum d?un vaixell d?Iscomar. S?edifici de Gesa se desmorona, cauen
Jo l?enyor com a segles de glaceres solitaries davallant millimetres cap als oceans. Molt abans de que habitessin sa terra els essers humans no hi
He vist un riu a Paris a prop de sa torre gris. He vist un paraigues esqueixat, tots es mecanismes. Un home i sa dona aturats conversen enterra amb
I aquesta es sa vida de s'astronauta que sura entre espais orbitals, sa tecnologia ha estat una trampa, tenc es nervis destrossats. Perdut entre formes
Diga'm que penses es vespres quan es mecanic t'apaga, quan fas un canvi de software, sempre que te reprogramen. Recordaries un somni: transbordadors
